La Kane Pervery és un dels personatges principals de Saga Elementum.
Abans de convertir-se en l’enigmàtic ésser que és avui, la Kane va ser una humana corrent anomenada Rebeca, la vida de la qual va estar marcada per l’adversitat, però, sobretot, per un profund i inquebrantable amor maternal.
Atrapada en un matrimoni destructiu i violent amb un home anomenat Sergio, la Kane va passar mesos estalviant en secret amb un únic propòsit: fugir amb el seu fill de tres anys per donar-li un futur lluny dels maltractaments i evitar que creixés a imatge del seu pare. Tenia les maletes preparades i un bitllet d’avió amb destinació a Barcelona per començar de zero, però el destí va intervenir de la manera més cruel.
El matí de la fugida, la Kane va saber que el seu propi pare havia mort. Moguda pels remordiments i pel desig de retre-li un últim homenatge, va decidir anar al cementiri abans d’anar a l’aeroport, deixant el seu petit a resguard durant unes hores. Va ser allà on es va creuar amb dues estranyes figures encaputxades de pell grisenca i mirada platejada: en Jevà i l’Ubald. Pocs instants després, la Kane va perdre la vida.
Tanmateix, el seu camí no va acabar allà. Condemnada pels sansànimes, la Kane va tornar al món dels vius transformada en una d’elles: un ésser immortal, de pell cendrosa i ulls platejats, desproveït d’ànima. En comprendre la seva nova i monstruosa condició de “cadàver vivent”, la Kane va prendre la decisió més dolorosa de la seva existència: separar-se del seu fill per sempre per no condemnar-lo a una criança antinatural. Amb l’ajuda dels bessons, va transportar el nen en vaixell cap a un lloc segur. Des d’aquell dia, el record del seu fill és l’únic que manté viva la seva humanitat.
Actualment, la Kane viu amagada dels ulls de la societat humana al poble costaner de Blanes. Juntament amb el seu grup de cinc companys —coneguts localment com “els Pervery”—, passa les temporades d’octubre a març acampant i vivint en una casa de la zona. Per als habitants del poble, són simplement una família extremadament estranya que sempre va exageradament abrigada, amagada rere grans ulleres negres i bufandes per ocultar la seva pal·lidesa i els seus trets incorpòris.
«Fins i tot sense ànima, tinc consciència… No hi ha ni un sol minut en què no pensi en ell».
Tanmateix, a diferència dels seus esquerps companys, que rebutgen qualsevol contacte humà, la Kane és l’excepció: els joves de Blanes la descriuen com una noia magnètica, amable i d’una bellesa misteriosa.
El seu camí es creua de manera crucial amb el de l’Elian sota les aigües de l’escull de Delkinru. Tot i que al principi l’Elian la percep com una amenaça a causa dels prejudicis i les advertències de la sirena l’Aya, la realitat és molt diferent. La Kane és l’única que comprèn realment la xarxa de mentides, secrets i perills que assetgen el protagonista.
Actuant com una protectora silenciosa des de les ombres, la Kane intentarà advertir l’Elian de les veritables intencions de la criatura que l’està seduint i del perill imminent dels versouls. Sense ànima, però amb una consciència intacta, la Kane acabarà convertint-se en una aliada inesperada, disposada a interposar el seu propi cos immortal com un escut per protegir la vida de l’Elian en la batalla final.
Si vols conèixer més coses del passat de la Kane, no et perdis com continua la resta de la saga.
